Creativitat

La Enciclopèdia Catalana descriu la taronja com el fruit comestible del taronger, de forma rodonenca, de mida variable i compartimentada en grills. El color varia segons la seva maduració, i el gust, dolç o agredolç, varia segons la varietat. Té un elevat contingut vitamínic, en especial de la vitamina C. El País Valencià és una regió bastant coneguda per la producció d'aquest fruit. La taronja, a més, dóna nom al conegut color, que evidentment, és el color que té quan arriba en el seu estat de maduració ideal per ser ingerida.

A mi, particularment, la seva forma exterior em recorda bastant a una pilota de bàsquet. Ambdues són rodones i de color taronja, malgrat que la taronja és d'un to més clar i que la pilota té unes petites franges negres que la divideixen. El tacte també és bastant similar, ja que tenen la pell rugosa, per la necessitat de poder subjectar bé la pilota quan el jugador té les mans suades.
La pell fa una olor amarga, i que tapa l'olor real del fruit quan no està oberta. Quan procedeixo a obrir-la, m'adono de que entre les meves no-ungles i que la pell és força gruixuda, necessito un ganivet per pelar-la, o si més no, per fer un tall que em permeti obrir-la sense més ajudes. Un cop he fet un primer tall, m'adono que allò és impossible de tallar amb les mans, alhora que m'esquitxo amb un líquid de la fruita que desprèn una flaire bastant forta i amarga.

L'he pelat un cop i ha passat de ser completament taronja a ser pràcticament blanca, això sí, ja no fa tanta olor.

Un cop acabada aquesta tasca, procedeixo a obrir la taronja per la meitat per treure un grill, però una vegada més no aconsegueixo que em regalimi el suc del fruit, tant bo com enganxós a la vegada.

El que sí que és notícia és que aconsegueixo treure un grill sense trencar-lo, fet que m'ha comportat certa paciència a l'hora de fer la maniobra. Un cop he tastat el primer tros, li trobo molt bon gust al suc, però un cop l'empasso sento que el que estic mastegant no té gaire gust, no és gaire dolç i tampoc té l'acidesa que m'agradaria.

Un cop ja m'he cruspit mitja taronja, faig balanç, i constato que com deia abans, tot i que el gust no acaba de ser el perfecte pel meu paladar, està prou bé, però un cop t'has empassat el suc tens la sensació d'estar mastegant una bossa de supermercat de plàstic, o com dirien en aquella campanya publicitària, Bolsa Caca.

Per dins, el color no és tan viu com per fora, i la olor pràcticament ni es nota, i la pell segueix essent rugosa, tot i que depèn de com la toquis dóna la sensació de que sigui llisa. Un cop ja m'he acabat la taronja, m'oloro les mans, i noto que l'olor de la pell se m'ha quedat, igual que segueixo tenint el regust de la fruita a la boca. Certament, crec que és la primera vegada a la vida que em menjo una taronja sencera sense trencar cap grill, això sí, també he tardat el triple del que estaria normalment per menjar-me-la.